Aprèn
Explora la teva història genètica
Una guia educativa per entendre una prova d’ADN existent i un fitxer d’ADN en brut. Descobreix què poden suggerir alguns resultats, quins són els seus límits i quins termes consultar.
ADN autosòmic: moltes línies familiars
Les proves autosòmiques llegeixen marcadors seleccionats dels cromosomes 1–22, heretats dels dos progenitors. La recombinació reorganitza aquests segments a cada generació. Per això, un fitxer autosòmic pot aportar informació sobre moltes branques i, alhora, deixar parts de la història familiar fora.
ADN mitocondrial i una línia materna
L’ADN mitocondrial es transmet a través de l’òvul i pot seguir una línia materna directa: una persona, la seva mare i les mares anteriors. És una branca entre moltes; no representa tots els avantpassats del costat matern.
Estimacions d’ascendència i dades de referència
Una estimació compara patrons d’ADN amb mostres de referència seleccionades mitjançant un mètode estadístic. Les poblacions no estan representades igualment i els proveïdors poden utilitzar mostres o mètodes diferents. L’estimació pot canviar quan canvien aquestes dades; no és un arbre genealògic complet, una mesura d’identitat cultural ni un relat definitiu de la història.
Variants en un fitxer d’ADN en brut
Un fitxer en brut informa de les crides en posicions analitzades seleccionades. Una variant és una diferència en la seqüència d’ADN; un SNP és una variant en una sola posició de nucleòtid. Cap dels dos termes, per si sol, explica un tret, un resultat de salut ni una ascendència. Una posició sense crida vol dir que la prova no n’ha obtingut una lectura utilitzable. La cerca pública de rsID mostra registres de referència, però no analitza un fitxer sencer.